Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
óciu 1 , nm: ógiu 1,
ógliu 1,
ólgiu,
ollu,
otzu,
oxu 1,
ozu Definitzione
su grassu chi portat e bogat su frutu de unas cantu linnas o chi portant totu is petzas (e fintzes su late, su casu)/ genias de ógiu: ozu de olia (ogiuermanu), de sèmenes, de àbiles o de istentinas, de porcu (ógiu porchinu), de laru, de linu, de lana, de listínchinu (ollestincu), de méndhula, de merulutzu (ozu merulutzu), de mutúturu, de níbbaru, ollu de cagamèngia (ollearrici), olluseu (ogiuambu), ozu rudau (meighina fata cun ruda), ollu de perda (ispétzia de bitúmini)
Sinònimos e contràrios
grassu
Maneras de nàrrere
csn:
dare a ozu (nadu in suspu de sacrifítzios, dispiagheres e gai) = no fàghere bene própiu, a sa carena, a su saludu; pàrrere ozu e mele = crere chi carchi cosa siat bona meda; èssere a ozu e mele = muntènneresi a cosas bonas, manigare cosas bonas; pàrrere ozu (nadu de su mare) = èssere pàsidu pàsidu; castiai a unu che ollu bessau in terra = cun meraviza, cun ispantu; pònnere a pasare che ozu nobu = lassai a pèrdiri, acoment'e unu chi no dhu circat nemus; ispaciau s'oll'e procu!… = agabbada sa cosa bona!, agabbada sa cucagna!, su bonu fit totu cue!; calai is òlgius santus = oliare; isfumiare s'ozu = ifúndhere pane carasau in s'ozu arghentadu comintzendhe a fumare pro che li bogare s'agriore
Frases
fustis in coghina a lughe de candhela de ógiu de lestínchinu ibertandho s'ora de andhare a si crocare ◊ tziu Chichinu teniat s'autocarru po su cumérciu de s'ollu girendu de una parti a s'atra de sa Sardigna ◊ chie non pesat su valore anzenu si ponet chei s'ozu a part'e susu (A.Dettori)◊ s'ógiu de su procu s'iscàgiat in su chedhargiolu e si ponet in sa busciuca
2.
su coju dai fora paret ozu e mele, ma addaghi che ses in mesu essint totu sos pecos ◊ lassadhu prangi, no at a prangi ollu!…
3.
dh'est andau che ollu in petza làngia
4.
seus bennius po cicai is ollus santus
Ètimu
ltn.
oleum
Tradutziones
Frantzesu
huile
Ingresu
oil
Ispagnolu
aceite
Italianu
òlio
Tedescu
Öl.